Episode's summary
Capítol 1318. El 1940, en els moments inicials d'una postguerra dura i fosca, al nord de l'illa de Formentera es va aixecar un penal per als presos republicans. Una illa aïllada i allunyada de tot era un indret ideal per evitar fugides i tenir controlada la població reclusa. Va ser un centre marcat per la crueltat i les pràctiques corruptes, pel qual van arribar a passar més de 2.000 presos republicans, que van malviure en condicions molt extremes. El nom amb que es va conèixer aquest penal, la colònia penitenciària de Formentera, era massa suau per al que va acabar sent el camp de concentració més temut del franquisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Antoni Ferrer Abárzuza, doctor en Història i professor associat d'Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat l'assessor històric del còmic "I un dia. Formentera 1940", amb il·lustració de Víctor Escandell i guió de Vicent Ferrer i Carles Torres.
Capítol 1318. El 1940, en els moments inicials d'una postguerra dura i fosca, al nord de l'illa de Formentera es va aixecar un penal per als presos republicans. Una illa aïllada i allunyada de tot era un indret ideal per evitar fugides i tenir controlada la població reclusa. Va ser un centre marcat per la crueltat i les pràctiques corruptes, pel qual van arribar a passar més de 2.000 presos republicans, que van malviure en condicions molt extremes. El nom amb que es va conèixer aquest penal, la colònia penitenciària de Formentera, era massa suau per al que va acabar sent el camp de concentració més temut del franquisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Antoni Ferrer Abárzuza, doctor en Història i professor associat d'Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat l'assessor històric del còmic "I un dia. Formentera 1940", amb il·lustració de Víctor Escandell i guió de Vicent Ferrer i Carles Torres.
Episodes
La colònia penitenciària de Formentera
ListenedCapítol 1318. El 1940, en els moments inicials d'una postguerra dura i fosca, al nord de l'illa de Formentera es va aixecar un penal per als presos republicans. Una illa aïllada i allunyada de tot era un indret ideal per evitar fugides i tenir controlada la població reclusa. Va ser un centre marcat per la crueltat i les pràctiques corruptes, pel qual van arribar a passar més de 2.000 presos republicans, que van malviure en condicions molt extremes. El nom amb que es va conèixer aquest penal, la colònia penitenciària de Formentera, era massa suau per al que va acabar sent el camp de concentració més temut del franquisme. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i amb Antoni Ferrer Abárzuza, doctor en Història i professor associat d'Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat l'assessor històric del còmic "I un dia. Formentera 1940", amb il·lustració de Víctor Escandell i guió de Vicent Ferrer i Carles Torres.
Els inicis del Teatre Lliure
ListenedCapítol 1317. A la fi de la dictadura franquista, un grup de gent de teatre de procedències diverses, de diverses escoles i companyies independents, va confluir en un projecte ambiciós, que anava més enllà de formar una nova companyia o muntar una obra concreta. Per normalitzar la situació de la professió a Catalunya, calia disposar de tot un teatre, que oferís una programació continuada. Un mateix equip artístic seguiria tot el procés de creació escènica, des del disseny del programa fins a la disposició canviant del públic a la sala. El 2 de desembre de 1976, l'estrena de l'espectacle "Camí de nit, 1854", creat i dirigit per Lluís Pasqual, iniciava la trajectòria del Teatre Lliure. En parlem amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb l'autor i director teatral, traductor i gestor cultural Guillem-Jordi Graells, membre del nucli inicial del Lliure que el desembre del 1977 s'hi va incorporar com a director de la Societat Cooperativa Teatre Lliure.
El cant dels ocells
ListenedCapítol 1316. Si hi ha una cançó catalana que hagi perdurat al llarg dels segles amb una càrrega simbòlica i emocional com cap altra, aquesta deu ser "El cant dels ocells". Encara que popularment s'identifica amb Pau Casals, els seus orígens són molt anteriors. Al llarg dels darrers tres segles, aquesta melodia ha tingut diversos usos i significats, d'acord amb l'evolució de la situació de Catalunya i del món sencer. "El cant dels ocells" ha servit per expressar el dol, el dolor de l'exili, l'alegria del Nadal, el desig de pau i fins i tot altres reivindicacions polítiques. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Jaume Ayats, etnomusicòleg i violinista, professor de la UAB. Ayats també és coautor, amb Anna Costal i Joaquim Rabaseda, del llibre "El cant dels ocells. Una cançó per a la pau", editat per L'Avenç.
Els precursors de la intel·ligència artificial
ListenedCapítol 1315. La intel·ligència artificial ha arribat a ser una realitat al segle XXI, però el camí que l'ha fet possible arrenca de molt més enrere. Al llarg de la història, ja des de l'antiguitat, diversos autors s'havien preguntat si les màquines podrien pensar i donar respostes raonades, o més aviat que fossin programades per interactuar amb els humans en aquest sentit. Més enllà dels magnats tecnològics que l'han acabat explotant, en els orígens de la intel·ligència artificial, l'humanisme i la ciència es donaven la mà. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic, director de l'empresa de comunicació digital Mortensen i professor de Comunicació Audiovisual de la UPF, especialitzat en intel·ligència artificial.
El Gran Casino de la Rabassada
ListenedCapítol 1314. A inicis del segle XX, la burgesia catalana que s'havia anat enriquint amb l'impuls de la Revolució Industrial, buscava espais exclusius de lleure per trobar-se i establir relacions socials. Una de les activitats que havia guanyat popularitat era la dels jocs d'atzar, que oferia beneficis ràpids, no només als jugadors que tinguessin prou sort, sinó també a les sales recreatives i a les institucions que feien els ulls grossos davant de la prohibició teòrica del joc. En aquest context, l'any 1911, va néixer el Gran Casino de la Rabassada, en un espai que ja era hotel-restaurant i que disposava d'un parc d'atraccions; era un complex d'oci burgès al mig de la serra de Collserola, al costat de la ciutat de Barcelona. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté i Pere Fàbregas i Margarit, llicenciat en Història Medieval per la UB. És autor, juntament amb Carlota Giménez i Compte, del llibre "El Gran Casino de la Rabassada. Història d'un somni burgès".